Bon dia de matí!

Pensava en l’ordre de les coses.
El que veia, tenia la mateixa nitidesa que la que té ara la meva habitació tancada després de fumar-me les deu cigarretes que em quedaven al paquet de tabac.
Mentre dormi, la porta seguirà tancada i en llevar-me... els meus pulmons hauran sofert una altre nit de tortura. Em llevaré amb, com a mínim, tres minusvalies considerables. No tindré ni gust ni olfacte, i la vista seguirà afectada i minvada per culpa del fum que els meus ulls, que no saben tancar-se mentre dormo, hauran respirat durant les, probablement, més de vuit hores que hauré estat dormint.
El diòxid de carboni del fum del tabac pren espai a l’oxigen a l’aire de la meva habitació i els meus músculs no es ventilaran quan han de fer-ho, quan estan repòs, com a mínim correctament. La fatiga al posar els peus a terra em farà entrar ganes de tornar a posar-me al llit.
Dels cinc sentits que té l’ésser humà, em quedarà no més que l’oïda i un tacte poc entrenat.
La vida que pugui tenir al despertar no tindrà res a veure amb la meva vida d’uns trenta minuts més tard.
La ceguera canvia la concepció de la vida. També així la negació d’olors i de gustos. Les coses prenen altres significats. Com poder parlar de dolçor si no saps quin gust té el sucre. Per què no cagar-te al terra de l’habitació si no saps l’olor que fa la merda.
El meu estat d’ànim respon a partir de com veig la vida, imagineu-vos doncs com n’estaré de content demà al matí!